martes, 6 de octubre de 2015
sábado, 3 de octubre de 2015
Article: DIANA KRALL - Concert 26.09.2015 - Barcelona - Revista Musical Catalana
Lirisme a dojo amb l’excel·lent
sextet de Diana Krall
Redaccióon2 octubre, 2015
© Lorenzo Duaso
47è VOLL DAMM FESTIVAL JAZZ BARCELONA. Diana Krall Sextet. AUDITORI DEL FÒRUM. 26 DE SETEMBRE DE 2015.
Per Albert Suñé
El sextet de Diana Krall obrí el dissabte 26 de setembre el 47è Voll Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. I ho va fer a l’Auditori del Fòrum –que registrà un ple gairebé total– tot presentant el seu darrer disc, Wallflower, un recorregut per tota una sèrie d’estàndards que foren tractats per la líder en clau bàsicament de swing, però que no deixà de banda el funky, el rhythm and blues, els spirituals, el pop, la bossa nova…
Foren una sèrie de temes que abastaren des de coneguts èxits del trio de Nat King Cole dels anys quaranta fins a Crowded House, tot passant per The Mamas & The Papas. Aquests temes van ser tractats amb una cura, una delicadesa i un lirisme extrems per part de tot el sextet, excel·lint-hi la mateixa líder. Que demostrà una vegada més que el piano el domina amb mà mestra i que la seva veu bromosa no ha perdut ni una engruna de la seva especial qualitat.
Diana Krall va estar agombolada per Anthony Wilson, guitarra; Stuart Duncan, violí; Patrick Warren, teclats; Dennis Crouch, contrabaix, i Karriem Riggins, bateria. Wilson i Duncan van estar magnífics sempre, sense voler dir que els altres desentonessin. Però Warren només es va dedicar a apuntalar el grup des del darrere, ja que en la seva cortina sonora, molt ben acoblada al sextet, no hi van existir els solos.
Tot estava perfectament assajat i sabut. I per això els temes anaren sorgint frescos i sense dubtes. Però, excepte un parell de propostes, que s’envoltaren de funky i rhythm and blues, el concert patí a estones uns considerables alts i baixos de tensió. Per exemple, al cap de més o menys una hora de concert, Krall es quedà sola a l’escenari i oferí aleshores quatre balades seguides. Molt íntimes. Gairebé xiuxiuejades. Molt ben condimentades. Però la tensió baixà de manera alarmant i costà un bon xic tornar-la a remuntar. Cosa que també va succeir durant els primers vint minuts de l’actuació.
En qualsevol vas, el savoir faire de la líder i la seva gent va fer que, globalment parlant, el concert obtingués un èxit ben merescut. De fet, van ser dues hores completes de música, ja que, després de noranta minuts, el grup s’acomiadà. Però tornà a requeriment del públic i els bisos duraren mitja hora més.
Fuente: www.revistamusical.cat
viernes, 2 de octubre de 2015
jueves, 1 de octubre de 2015
Article: DIANA KRALL - Concert Barcelona - 26.09.2015 - www.elpuntavui.cat
Ràdio Diana
Després de recuperar en el seu penúltim disc velles cançons de jazz que el seu avi col·leccionava en discos de 78 revolucions, Diana Krall ha dedicat la seva nova entrega, Wallflower, als temes de pop isoft rock que, de menuda, escoltava a la ràdio, tot posant de relleu la forta influència que han tingut les ones hertzianes en la configuració de la memòria sentimental i, per tant, musical de diferents generacions. En un auditori del Fòrum amb elements de totes dues aventures –transistors antics arreu de l'escenari i projeccions d'imatges en blanc i negre evocadores dels anys 20–, Krall va obrir el Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona amb entrades gairebé exhaurides i un recital sobri i sofisticat d'un parell d'hores. Extremament generosa amb la banda que l'acompanyava (un quintet esplèndid amb remarcat protagonisme del violí i la guitarra), Krall va començar advertint que algunes de les cançons no sonarien probablement com molts imaginaven (“toca-ho tal com ho sents”, va esgrimir com a noble declaració d'intencions) per, a continuació, agrupar sota el seu segell inconfusible un jukebox que, de Nat King Cole a Tom Waits i de Fats Waller a Mamas & The Papas, es passeja per alguns dels més brillants capítols de la cançó nord-americana del segle passat.
Krall, de qui es fa tan difícil com sempre saber si llueix més com a cantant o com a pianista, va fer justícia a Bob Dylan (Wallflower), Gordon Lightfoot (If you could read my mind) i Tom Waits (per partida doble: una trepidant Temptation, moment excels del xou, iThe heart of saturday night), va fer valer el seu carisma amb quatre cançons tota sola al piano i, després d'una vintena de temes, es va acomiadar tot recordant els també canadencs The Band amb una genial Ophelia. Més de vint anys després del seu debut, el poder de seducció de Diana Krall es manté inalterable.
Diana Krall
47è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz
26 de setembre, Auditori del Fòrum (Barcelona)
Fuente: www.elpuntavui.cat
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
